Arthur Honegger

Arthur Honegger

Biografia
Naixement	(de) Oscar-Arthur Honegger 10 març 1892 Le Havre (França)
Mort	27 novembre 1955 (63 anys) París
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	cementiri Saint-Vincent, 8
Formació	Conservatoire de Paris Conservatori de Música de Zuric
Activitat
Camp de treball	Música
Ocupació	compositor clàssic, compositor de bandes sonores, pedagog musical, musicòleg, compositor
Activitat	1912 -
Ocupador	Conservatoire de Paris École Normale de Musique de Paris
Membre de	Grup dels Sis Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera, simfonia i sardana
Professors	Charles-Marie Widor i Vincent d'Indy
Alumnes	Marius Constant, Yves Ramette, Bohuslav Martinů i Ginette Martenot
Instrument	Violoncel
Obra
Obres destacables (1921) Danse de la chèvre (en) (1923) Pacific 231 (1948) Concerto da camera (en)
Família
Cònjuge	Andrée Vaurabourg (1926–)
Parella	Claire Croiza
Premis
Gran Oficial de la Legió d'Honor  Honorary Member of the International Society for Contemporary Music (en)
Signatura
Lloc web	arthur-honegger.com

Arthur Honegger (Le Havre, 10 de març de 1892 - París, 27 de novembre de 1955) fou un compositor franco-suís.

Compositor suís actiu a França on va formar part del Grup dels Sis, dels quals, Honegger va ser el simfonista per excel·lència. Autor de cinc simfonies, música orquestral i de cambra, així com dels oratoris Le Roi David (1921) o Jeanne d'Arc au bûcher (1938). Tot i haver nascut a França i passar part de la seva vida a París va conservar sempre la nacionalitat suïssa.

Arthur Honegger no era ni francès ni germànic, però la seva música prové gairebé igualment de les tradicions musicals de tots dos països. El seu llegat compositiu inclou nou obres dramàtiques importants, cinc simfonies i una contribució significativa als repertoris de música de cambra, així com una gran quantitat de partitures per a ballet i cinema.

Biografia

Nascut com Oscar-Arthur Honegger (mai no va usar el seu primer nom), va ser el primer fill de Julie Ulrich (1859-1922) i Arthur Honegger. Els pares eren de Zúric, però Arthur va néixer a Le Havre, on el seu pare treballava com a importador de cafè per compte propi. Va créixer allà i va rebre lliçons de música a una edat primerenca, va aprendre a tocar el violí i va començar a compondre quan era adolescent.

A l'entorn familiar de Le Havre, va estudiar les sonates per a piano de Beethoven amb la seva mare, va rebre lliçons d'harmonia de l'organista Robert-Charles Martin i va escoltar diverses cantates de Bach a l'església protestant local. El 1909 es traslladà a Zúric on va passar dos anys al Conservatori sota la supervisió de Friedrich Hegar, que havia sigut amic personal de Brahms. Allà va descobrir la música de Strauss, Wagner i Reger. Reger, que era pràcticament desconegut a França en aquell moment, va resultar la influència més important. En acabar va anar a la capital francesa per a estudiar al Conservatori de París amb Charles-Marie Widor i Vincent d'Indy. Durant la dècada de 1910 va seguir amb els estudis, abans d'escriure el ballet Le dit des jeux du monde en 1918, considerada com la seva primera obra característica.

Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, Honegger va ser un compositor prolífic. Va compondre la música per a la pel·lícula èpica Napoléon d'Abel Gance (1927). Una de les seves òperes, Jeanne d'Arc au bûcher (1938), és considerada com el seu treball més refinat. A més de les òperes que va escriure en solitari, va col·laborar amb Jacques Ibert en la composició de l'òpera L'Aiglon (1937) així com en la composició de l'opereta La famille Cardinal. Durant aquest període va escriure també Danse de la Chèvre (1921), una peça per a sol de flauta; dedicada a René Le Roy, una peça vivaç i juvenil.

A París, a principis de la dècada de 1930, va freqüentar el saló de la compositora holandesa Rosy Wertheim, on va conèixer els compositors Elsa Barraine, Jacques Ibert, Olivier Messiaen i Darius Milhaud, entre d'altres. El 1926 va ser jurat als Dies Mundials de la Música de la Societat Internacional de Música Contemporània (ISCM World Music Days) a Zuric. Honegger va estar sempre en contacte amb Suïssa, però amb l'esclat de la guerra i la invasió nazi, es va trobar atrapat a París. Es va unir a la Resistència francesa encara que mai va tenir excessius problemes amb els nazis, que van permetre-li continuar treballant sense massa interferències. No obstant això, la guerra va ser un dur colp per al compositor. Tot i això, des de l'esclat de la guerra fins al moment de la seua mort va escriure les últimes quatre simfonies (de la segona a la cinquena), que són les més interpretades. La segona simfonia és una obra confessional amb un tarannà melancòlic i opressiu. El moviment final, amb un magnífic final coral, dissol aquest estat d'ànim i construeix ponts: a l'esperança de pau i al gran model Bach.

Des de 1946 va ser membre de l'Académie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique (Classe de Belles-Arts). Es va convertir en membre honorari de la Societat Internacional per la Música Contemporània (ISCM) el 1950. El 1952 va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França com a membre extern. El 1955, l'any de la seva mort, va ser elegit membre honorari de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres.

Arthur Honegger va morir en sa casa, víctima d'un atac al cor, el novembre de 1955 i va ser soterrat en el Cementeri Saint-Vicent del barri parisenc de Montmartre.

Encara que va ser un membre del grup dels Sis, els seus treballs no comparteixen la simplicitat dels d'altres membres del grup. Lluny de reaccionar contra el Romanticisme de Richard Wagner i Richard Strauss, com els col·legues dels Sis, els treballs de maduresa de Honegger demostren una clara influència d'aquests autors. A pesar de la diferència d'estils, el seu company en Els Sis Darius Milhaud va ser un dels seus millors amics. Milhaud va dedicar un dels seus quintets de corda a la memòria de Honegger. Francis Poulenc, membre també dels Sis, dedicà la seva última obra Sonata per a clarinet i piano a Arthur Honegger, composta un any abans de la seva mort el 1963.

La seua obra més interpretada és la composició per a orquestra Pacific 231, que imita el so d'una locomotora de vapor. Des d'infant, Honegger va ser un entusiasta dels trens i una vegada va declarar: "Sempre he estimat les locomotores d'una manera passional. Per a mi, són éssers vius que estimo, igual que altres estimen les dones o els cavalls".

Obres principals

Música orquestral

Simfonies

1930: Simfonia núm. 1

1941: Simfonia núm. 2, per orquestra de corda i trompeta ad libitum

1946: Simfonia núm. 3, Litúrgica

1946: Simfonia núm. 4, Deliciae basiliensis

1950: Simfonia núm. 5, Di tre re

Moviments simfònics

1923: Moviment Simfònic núm. 1, Pacific 231

1928: Moviment Simfònic núm. 2, Rugby

1933: Moviment Simfònic núm. 3

Concerts

1924: Concertino per a piano i orquestra

1929: Concerto da camera, per a flauta, corn anglès i orquestra de corda

1948: Concert per a violoncel

Altres

1917: Preludi per a Aglavaine i Sélysette

1917: Le Chant de Nigamon

1920 : Pastorale d'été

1921: Horace victorieux, Simfonia mim inspirada en la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis

1923: Prélude pour La Tempête, per a l'obra homònima de Shakespeare

1923: Chant de joie

1936: Nocturne

1938: Allegretto

1942: Le Grand Barrage

1951: Monopartita

1951: Suite archaïque

1951: Toccata sur un thème de Campra

????: Chevauchée

????: Pathétique

????: Sérénade à Angélique

Música de cambra

Quartets de corda

1917: Quartet de corda núm. 1 en Do mineur

1935: Quartet de corda núm. 2 en Re

1937: Quartet de corda núm. 3 en Mi

Sonates i sonatines

1912: Sonata per a violí i piano en re menor (número 0)

1918: Primera Sonata per a violí i piano en Do sostingut menor

1919: Deuxième Sonata per a violí i piano en Si

1920: Sonata per a violoncel i piano en re menor

1920: Sonatina per a dos violins en sol major

1920: Sonata per a viola i piano

1922: Sonatina per a clarinet i piano en La

1932: Sonatina per a violí i violoncel en mi menor

1940: Sonata per a violí sol en re menor (estrenada a la sala Gaveau el 16 de novembre de 1948 per Christian Ferras).

Lieder

1920: Trois Fragments extrets de Pâques à New-York, de Blaise Sandrar, per a quartet de corda i soprano

1926: Trois Chansons de La Petite Sirène

Altres

1914: Trio en fa menor per a violí, violoncel i piano

1920: Hymne, per a conjunt de deu instruments de corda

1921: Danse de la chèvre

1934: Petite Suite per a 2 instruments i piano

1941: L'Ombre de la Ravine per a quartet de corda, flauta i arpa

1953: Romança per a flauta i piano en sol menor

La Esmeralda

La Mort de sainte Alméenne

Philippa

Sigismond

Música per a piano

1916: Toccata et variations

1919: Trois Pièces pour piano (Prélude, Hommage à Maurice Ravel, Danse)

1920: Sarabande

1920: Sept Pièces brèves

1923: Le Cahier romand

1925: La Neige sur Rome de L'Impératrice aux Rochers

1928: Hommage à Albert Roussel

1929: Suited'après Les Trois Contrepoints

1932: Prélude, arioso, fuguette sur le nom de Bach

1937: Scenic Railway

1941: Petits Airs sur une basse célèbre

1944: Deux Esquisses

????: Petite Pièce en sol

Ballets

1918: Le Dit des jeux du monde

1921: Horace victorieux, Simfonia mim

1922: Fantasio

1922: Skating Rink, Simfonia coreogràfica

1925: Sous-marine

1928: Orquestració de la Suite de Les Noces d'Amour et de Psyché de Johann Sebastian Bach

1928: Roses de métal

1929: Amphion, llibret de Paul Valéry

1934: Sémiramis, llibret de Paul Valéry

1937: Le Cantique des cantiques

1943: L'Appel de la montagne

La Naissance des couleurs

Le Mangeur de rêves

Chota Roustaveli

De la musique

Icare

Un Oiseau blanc s'est envolé

Vérité ? Mensonge ?

Sortilèges

Òperes

1925: Judith, llibret de René Morax

1926: Antigone, de Jean Cocteau basada en Sòfocles

1937: L'Aiglon (en col·laboració amb Jacques Ibert)

Operetes

1930: Les Aventures du roi Pausole

Les petites cardinales

Oratoris

1921 : Le Roi David, llibret de René Morax, versió parisenca per a orquestra en 1923

1927 : Judith, llibret de René Morax

1931 : Cris du monde, llibret de René Bizet

1935 : Jeanne d'Arc au bûcher, llibret de Paul Claudel, versió amb el pròleg el 1941

1938 : La Danse des morts, llibret de Paul Claudel

1939 : Nicolas de Flue

Música incidental

1921 : La Noce massacrée

1925 : L'Impératrice aux rochers

1926 : Phaedre

1929 : La Tempête, de William Shakespeare

1943 : Le Soulier de satin, llibret de Paul Claudel

1944 : Charles le téméraire

14 Juillet

800 mètres

Hamlet

L'Ombre de la ravine

L'État de siège, d'Albert Camus

La Belle de Moudon

La Construction d'une cité

La Danse macabre

La Ligne d'horizon

La Mandragore

Les Suppliantes

Liberté

On ne badine pas avec l'amour

Pour le cantique de Salomon

Prométhée

Saül

Sodome et Gomorrhe

Peces radiofòniques

1940 : Christophe Colomb

1944 : Battements du monde

1949 : Saint François d'assise

1951 : La Rédemption de François Villon

Música cinematogràfica

1922 : La Roue d'Abel Gance

1927 : Napoléon d'Abel Gance

1934 : L'idée, film d'animació

1936 : Mayerling

1942 : Le Journal tombe à cinq heures de Lacombe

1942 : Secrets de Blanchart

1943 : Le Capitaine Fracasse d'Abel Gance

1943 : Mermoz de Cuny

1943 : Un Seul Amour de Blanchart

1945 : Un Ami viendra ce soir de Bernard

1946 : Les Démons de l'aube d'Allégret

1946 : Un Revenant de Christian-Jacques, en la que Honegger interpreta un petit paper de compositor

1950 : Bourdelle de Lucot

1951 : Paul Claudel de Gillet

Cavalcade d'amour de Bernard

Huit Hommes dans un château de Pottier

La Boxe en France de Gasnier-Raymond

La Nativité de Marty

La Tour de Babel de Rony

Le Déserteur de Moguy

Les Antiquités de l'Asie occidentale de Membrin

Obres diverses

Les Mille et une nuits, càntic per a soprano, tenor i quatre Ones Martenot

nombroses cançons i poemes

Llibres

• L'incantation aux fossiles, recull de les seues crítiques musicals.
• Je suis compositeur
• Peter Jost (Hrsg.): Arthur Honegger. Werk und Rezeption – L’œuvre et sa réception. Bern u. a. 2009, ISBN 978-3-03911-283-8.
• Hanspeter Renggli: Arthur Honegger. In: Andreas Kotte (Hrsg.): Theaterlexikon der Schweiz. Band 2, Chronos, Zürich 2005, ISBN 3-0340-0715-9, S. 869 f.
• Geoffrey K. Spratt: The music of Arthur Honegger. Cork University Press, Cork 1987, ISBN 0-902561-34-0.
• Kurt von Fischer: Arthur Honegger. In: Historisches Lexikon der Schweiz.
• Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Die Schauspieler, Regisseure, Kameraleute, Produzenten, Komponisten, Drehbuchautoren, Filmarchitekten, Ausstatter, Kostümbildner, Cutter, Tontechniker, Maskenbildner und Special Effects Designer des 20. Jahrhunderts. Band 4: H – L. Botho Höfer – Richard Lester. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 45 f.
• Siglind Bruhn: Das tönende Museum: Musik des 20. Jahrhunderts interpretiert Werke bildender Kunst. Waldkirch: Edition Gorz 2004. ISBN 3-938095-00-8, S. 111–146.

Enllaços externs

• Arthur Honegger al catàleg Helveticat de la Biblioteca Nacional Suïssa
• Arthur Honegger al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
• Arthur Honegger a Internet Movie Database (anglès)
• Web oficial (francès)(anglès)